Resultats de la cerca frase exacta: 25
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
acusatiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que correspon a la funció de complement directe d'un verb transitiu o de complement d'una preposició amb el valor de direcció, aproximació, etc. Cas acusatiu. Complement directe en llengües sense [...]
acusatiu
|
|
2.
la 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu femení del pronom de tercera persona ella. La veig cada dia. Dona-me-la. [...]
|
|
3.
em
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu i datiu del pronom de primera persona jo. Em sents? No em donis res. [...]
|
|
4.
les 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu femení plural del pronom de tercera persona. Les veurem demà, les nenes. Aquestes prestatgeries, si no les vols, ven-te-les. [...]
|
|
5.
us
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu i datiu del pronom de segona persona vosaltres i de vós. Ja us ho he dit. Us estimo molt. [...]
|
|
6.
ens 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu i datiu del pronom de primera persona nosaltres i de nos. Mai no ens escolta. No ens ho vol dir. [...]
|
|
7.
et 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu i datiu del pronom de segona persona tu. Ja et veig. No et donaran res. Et pots banyar al riu. [...]
|
|
8.
vos
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
|
|
9.
nos 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb terminat en consonant o u. Escolteu-nos. Mirar-nos. Donem-nos les mans. [...]
|
|
10.
el 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí del pronom de tercera persona ell. El teu pare, jo el veig cada dia. La dona que el cerca, troba l'home que desitja. Un bon pare renya la seva filla si el desobeeix. [...]
|
acusatiu
1 1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que correspon a la funció de complement directe d'un verb transitiu o de complement d'una preposició amb el valor de direcció, aproximació, etc.
1 2 adj. [FL] Cas acusatiu.
2 1 m. [FL] Complement directe en llengües sense declinació.
2 2 [FL] acusatiu de qualificació Acusatiu intern.
2 3 [FL] acusatiu doble En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d'objecte, generalment l'un de persona i l'altre de cosa.
2 4 [FL] acusatiu intern Complement d'un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. L'acusatiu intern la seva vida de l'oració Viu la seva vida.